Trobada d’escaladors de la Vall del Ges 2018: Coll de Nargó

El cap de setmana del 20 i 21 d’octubre va tenir lloc la 3era trobada d’escaladors de la Vall de Ges. Una vegada més un bon grup de persones, ens vam reunir tot el cap de setmana per passar una bona estona i compartir experiències.

20181020_160634

Aquest cop la zona escollida va ser Coll de Nargó, per totes les possibilitats que ofereix per realitzar escalada esportiva i via llarga. Tot i que en un primer moment el temps era incert, va lluir el sol durant la jornada de dissabte, amb una tempesta el dissabte a al tarda.

20181020_152149

Per sort, quan el temps va canviar, ja s’estava començant la segona activitat que hi havia programada, un tast de formatges i vins. En aquest cas, aprofitant la fira que feien a al Seu d’Urgell es van degustar diferents formatges de la zona.

Els assistents van passar la nit de nou al costat de les parets de Coll de Nargó. L’endemà vam poder tornar a gaudir de fantàstiques escalades amb les forces que ens quedaven.

20181020_115515

Una bon cap de setmana i us esperem a tots l’any vinent.

LLARGA VIA!

 

IMG-20181020-WA0015

 

3000 social 2018: Picos del Infierno (14 i 15 de juliol)

Cap de setmana espectacular, on vam coronar un bon cim.

Vam sortir amb el Guagua oficial del CET ben d’hora al dematí camí de Sallent de Gallego. A l’arribar ens esperava una pujadeta fins el refugi de Respomuso. El grup era fort i d’hora vam arribar, cosa que ens va permetre disfrutar d’una tarda de conversa i cervesa prop del llac.

Després de la cervesa, mentre uns preparen tenda, els altres...

Després de la cervesa, mentre uns preparen tenda, els altres…

Tot esperant la tempesta que no arribava mai, vam començar a preparar un fantàstic rom cremat per fer una mica de temps i passar-ho bé tot esperant el moment de posar-nos dins el sac.

Quina pinta eh?

Quina pinta eh?

Mitja horeta després, semblava que havia de caure el cel… però no, i quan ja semblava que no havia de caure, va caure, 20 minuts intensos sota la pluja i de corredisses per ocupar les poques tendes disponibles. Passada la tempesta vam gaudir d’un gran cel estrellat. Ben d’hora al matí, ens vam posar en marxa cap als Picos del Infierno, tot passant per zones amb una mica de neu que van requerir l’ús de grampons.

Tot avançant...

Tot avançant…

El dia espectacular, sol i cel blau, que van fer d’una jornada que recordarem. Una grimpada final i una cresta ample es van portar fins el cim.

Unes bones vistes.

Dues boniCETes i un boniCET gaudint d’unes bones vistes.

Tot seguit d’una baixada per Bachimaña fins a los Baños de Panticosa. Tornada parant a dinar al restaurant oficial i dormida fins a Torelló. Moltes emocions i aventures que tenim ganes de tornar a viure aviat.

Foto menjador de tota la "troupe"!

Foto menjador de tota la “troupe”!

Travessa hivernal 2018: Circ de Pessons i Montmalús (24 de març)

Després d’haver anul·lat un cop la travessa per mal temps i perill d’allaus, el passat dissabte 24 de març vam realitzar un altre intent.

Les previsions meteorològiques no eren les més favorables, però com que el perill d’allaus era baix vam decidir seguir endavant. La idea era sortir de dalt al Port d’Envalira i baixar fins a la Vall d’Incles.

L’anada va ser moguda, amb la carretera plena de neu, sort del conductor de l’autocar que amb molta mà esquerra i després d’unes quantes hores ens va portar a destí.

 

La neu no afluixava i anàvem tard, així doncs vam decidir modificar la sortida.

Tot i la improvisació, el grup de raquetes i el d’esquís va gaudir de valent, amb una ruta pel Circ de Pessons fins al Montmalús, amb una nevada que anava caient sobre nosaltres que ens va permetre disfrutar molt de la baixada.

 

Finalment vam acabar amb un dinar de Germanor, en que el més destacat van ser les cadires giratòries, curiositat que segur que recordarem.

foto4

Fins la pròxima! Salut i muntanya!

Curs de canals hivernals 2018: Vallter (10 de març)

El passat dissabte  10 de març es va realitzar un curs de canals hivernals a la zona de Vallter.

Tot i les previsions de fort vent es va poder realitzar el curs.

L’objectiu d’aquest curs era el de proporcionar totes les eines necessàries de seguretat i progressió als assistents, i un cop finalitzar puguin realitzar canals hivernals d’iniciació amb total autonomia.

Per evitar aglomeracions i el vent vam deixar els cotxes el pàrquing de baix i ens vam dirigir a unes canals que hi ha a la part esquerre:

IMG-20180312-WA0001

Al ser un grup nombrós ens vam dividir per grups, on es van treballar anclatges a la neu, ràpels, cordades:

IMG-20180310-WA0004

IMG-20180312-WA0002

Un cop explicada tota la teoria i ja amb força fred vam decidir progressar amb petites cordades per l’interior de la canal tot baixant per un ràpel.

IMG-20180312-WA0000

Tot i que les condicions de la neu no eren les millors, pràcticament es van poder realitzar tots els aspectes del curs i tots els assistents van gaudir de valent!

Flama del Canigó 2017 (22 i 23 de Juny)

El dijous 22 a les 5 de la tarda marxàvem 4 valents cap el Refugi de Marialles per completar l’aventura de fer arribar la Flama del Canigó per relleus fins a Torelló. Aquest any ho vam organitzar de la següent manera:

Cal destacar també que uns dels integrants del grup #veteranus_cet tenia un objectiu molt ambiciós, el d’unir sense parar el cim del Canigó i Torelló.

Després de 3 hores llargues i un pista infernal vam arribar a aquest lloc encantador:

No vam perdre temps i de seguida vam anar a buscar lloc al refugi lliure per nosaltres i els altres companys del primer relleu que venien més tard, pel cantó de Marialles no hi sol haver massa gent però poder dormir mitjanament còmode s’agraeix .

Vam decidir de començar a pujar anar fent, aprofitant les últimes llums del dia que ens deixaven unes imatges espectaculars:

Just quan començava a quedar tot fosc vam parar a sopar una mica a prop de la cabana d’Aragó. Durant la pujada, fins que no vam ser a la tartera no vam trobar a ningú. Abans de les 12 ja estàvem enfilant per la coneguda xemeneia, i després d’una fàcil grimpada ja vam veure la flama del Canigó. Al cim no hi feia massa fred i de gent no n’hi faltava (més aviat el contrari), després de gaudir una estona de l’ambient vam decidir començar a baixar a bon ritme per intentar dormir una mica.

A les 6:00 començava el primer relleu puntual, i quin relleu! Amb menys de 3h ja estaven a la Collada Fonda, van volar!

Un cop a la Collada Fonda visita sorpresa d’un grup d’excursionistes de la Vall del Ges que anaven a fer una visita al Costabona, agraïm els seus ànims i la foto!

Arribant a Camprodon un dels relleus esperats, els Cames de Fusta, ja estaven a punt per demostrar perquè defensen amb orgull aquest nom i sortir a totes esquivant mossos d’esquadra i tractors per arribar puntuals al Coll de Canes on els famosos Caga ja estaven a punt per un dels relleus més durs i espectaculars; i no van fallar, a les 6 de la tarda ja van arribar a Bellmunt ( amb alguna rampa això si…hehe)

A Bellmunt vam compartir el berenar popular amb tothom que es va acostar per compartir la flama amb nosaltres.

Un cop tips i hidratats vam anar tirant cap a Torelló on ja estaven preparant el tradicional Sopar de Revetlla.

En fi, aquest any la Flama ha sigut tot un èxit, hem gaudit i hem compartit bons moments, tot i això, tenim una mica de mal regust ja que els actuals organitzadors de la Revetlla de Torelló van anunciar que era l’últim any que es feien càrrec de la festa. Des d’aquí agrair l’esforç, ganes i il•lusió que heu posat aquests anys per tirar endavant una festa del poble.

Nosaltres ja estem pensant amb la #flama18, tot i que la portem tot l’any encesa dins el cor ;)

Travessa hivernal 2017: Vall de Ransol-Sorteny (18/02/2017)

El passat dissabte dia 18 de febrer, el CET va fer la travessa des de la vall de Ransol fins a Sorteny, tot fent cim al Pic de la Serrera.

Un total de 14 esquiadors i raquetistes i 2 conductors vam sortir de Torelló ben d’hora al matí. Aproximadament a les 9 ja estàvem apunt de sortir amb aquella il·lusió. Durant tot el dia va ser un èxit, un temps perfecte (poder un pel massa de calor per ser hivern) va ser el que ens va permetre disfrutar de tot el dia i poder complir el nostre objectiu.

Molts dels assistents no havien estat mai en aquelles valls i per tant van poder gaudir d’unes vistes esplèndides. Al cim, podíem observar des de l’Aneto al fons fins al Pic Blanc d’Envalira.

A l’hora de baixar, els que anaven amb esquis es van esperar una estona més al cim fins que els de raquetes ja casi estaven arribant a baix de la pala del Serrera. A la baixada es va poder gaudir d’una bona neu i al cotxe ens esperava una petita sorpresa! Els conductors tenien una taula muntada amb una mica de menjar i unes birres ben fresques!!

En resum, va ser una activitat molt complerta, amb un gran ambient i companyarisme.

A per la pròxima sortida!

Esquiadors i raquetistes apunt

Esquiadors i raquetistes.

Tota la colla tirant amunt.

Tota la “troupe” cap amunt!

Disfrutant de les vistes des del cim.

Disfrutant de les vistes des del cim.

Al cim del Pic de la Serrera.

Al cim del Pic de la Serrera, quin goig!

Curs d’iniciació a l’esquí de muntanya (25 i 28-01/2017)

El curs va començar el dimecres 25 amb una xerrada sobre nivologia i allaus i va seguir amb una sortida pràctica el dissabte 28. Tant la xerrada com la sessió pràctica les va impartir el guia de muntanya Edu Rifà.

La xerrada va ser molt profitosa, vam poder veure els tipus de neu, els tipus d’allaus, el grau de perill, les coses que hem de valorar en cas que tinguem una sortida prevista (mètode 3×3), entre d’altres coses.

En quant a la sortida amb esquís de dissabte, el destí (segons el mail) era Vallter, però el mateix dia a les 8 del matí es va decidir canviar de rumb perquè hi havia perill d’allaus elevat i pel temps. Després de 5 minuts de debat es va decidir tirar cap als Alabaus. Ens va fer un dia esplèndid, neu pols i sol amb vistes d’un Pirineu que fa temps que no vèiem.

Dia esplèndid a Alabaus

Dia esplèndid a Alabaus

Abans d’engegar vam fer el control d’arves (que ens va quedar molt clar que és material obligatori per la pràctica d’esquí de muntanya) també ens va explicar la tàctica dels pals i com progressar amb esquís i vam començar a enfilar cap amunt (tot entrant en calor a partir del minut 0).

Primers passos, tots en marxa!

Primers passos, tots en marxa!

A la que hi va haver una mica més de pendent vam practicar el gir “en rodó” i després ja vam començar amb les voltes Maria (o verges Maria, perquè hi has de tenir molta fe). Quan aconseguies que no t’auto-fessis nosa amb els pals, quan aconseguies que no se’t solapessin els esquís, quan també aconseguies traspassar bé el pes del cos, que no se’t encallessin els esquís amb la neu i quan aconseguies, a més a més, fer bé el cop de taló, llavors, només llavors, feies una volta Maria com Déu (o l’Edu) mana. La resta… intents vaja. També vam aprendre algun altre gir per utilitzar en pendents més fortes i neu dura però l’Edu ens va comentar que la mare dels ous és la verge Maria (ai… volta), així que és la important a tenir ben practicada.

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant per escoltar els consells de l’Edu, fer fotos,…

Un cop a dalt, que ja tot era més planer vam decidir anar baixant (baixant alguns i “baixant” d’altres) per poder arribar amb temps per fer la pràctica d’arves. Una baixada amb neu pols (o poudreuse com diuen els francesos) on els més experts es van ficar pel mig del bosc (però pel que sembla es van menjar alguna que altra branca) i la resta per la pala per on vam pujar. I no sé si ho sabeu, però es lloguen esquís que baixant se’t desbloquegen de cop i volta i se t’aixeca el taló en posició de pujada… en diuen “stimo”…

Just quan arribàvem a baix vam tenir uns moments de tensió, ens vam adonar que faltava un component del grup, havia entrat al bosc però pel que semblava no n’havia sortit (i no va ser cosa del yeti). Al final (tot i que el presi des de casa ja estava a punt de trucar el 112) tot ha quedat amb una anècdota perquè al cap d’una estoneta apareixia com si res, devia tenir ganes d’allargar la jornada…

Per acabar vam fer la pràctica d’arves perquè passessin de ser un aparell estrany a ser un aparell que ens converteix en rescatadors. En Carles i l’Edu van enterrar-ne algunes i tot el grup les havíem de buscar amb les nostres (ja fossin analògiques on havies de tenir l’oïda fina, o digitals que havies d’anar seguint la fletxa), tot això ajudats de pala i sonda. I sí… les vam trobar!

I res, cap a casa amb molt après i a punt de tornar-hi!

Curs d’Escalada (14-01-2017)

El passat dissabte dia 14 de Gener vam fer un curs d’iniciació a l’escalada esportiva. Degut a la previsió de l’onada de fred siberià, es va optar per anar a la zona de Solius, on vam poder gaudir d’un granit espectacular i d’un ambient encara millor.

A les 9 del matí sortíem tots amb moltes ganes de poder escalar i aprendre molt. El guia, en Marc Vilaplana, primer va donar una mica de teoria de nusos i coneixements generals perquè els participants del curs s’anessin familiaritzant amb tot el material.

Mentrestant, els membres de la junta vam obrir diverses vies d’escalada de greu més assequible perquè poguessin fer una primera temptativa amb la roca i escalar a top-rope.

Desprès d’haver-nos tret una mica les ganes d’escalar i just abans d’anar a dinar, en Marc els hi va ensenyar com muntar una reunió i passar la corda de la manera més segura i ràpida.

Després d’agafar forces menjant una mica, els participants van fer de primers de cordada les seves primeres vies. Sense gairebé ni adonar-nos-en, ja van ser les 16h, la qual cosa vam començar a recollir tots els estris i anar cap a casa.

Va ser una jornada molt ben aprofitada, amb un ambient molt bo entre tota la gent i tothom amb ganes de repetir.

Zona d’escalada de Solius

IMG_20170114_130119891

En Marc Vilaplana explicant les nocions bàsiques d’escalada esportiva.

IMG_20170114_115353985_HDR

Els participants, posant en pràctica les tècniques apreses.

 

Curs d’Orientació (13 i 17-12-2016)

El curs d’orientació d’enguany va ser organitzat pel CET després que un soci ho proposés. El curs el va impartir el guia de muntanya Edu Rifà dividit en dues jornades: en primer lloc es va impartir un curs teòric al local del CET, i el cap de setmana següent el curs pràctic es va desenvolupar als circuits d’orientació de Prats de Lluçanès.

Durant la Jornada teòrica es va projectar una presentació explicativa dels diferents sistemes de localització i les nocions bàsiques per interpretar els diferents tipus de mapes.
Posteriorment, es va procedir a familiaritzar-nos amb la brúixola i entendre el seu funcionament i utilitat per a situar-nos i orientar-nos amb l’ajuda dels mapes i la observació de l’entorn.

El dissabte següent, reunits a primera hora davant del CET, ens vam desplaçar fins a Prats de Lluçanès i, després d’un breu esmorzar amb cafè i d’adquirir els mapes dels circuits, el curs va continuar dividint els assistents en petits grups que van posar en pràctica tot allò après uns dies abans.

Finalment, i com ja ens esperavem, tots els grups van poder seguir les traces del mapa i trobar els diferents punts indicats. Per tant, podem concloure que els assistents van demostrar haver posat tota l’atenció a aquest curs d’introducció a una matèria que és de vital importància i fonamental per a qualsevol activitat de muntanya.

IMG_20161213_213237014IMG_20161217_104504983IMG_20161217_120309079IMG_20161217_120815734

 

 

Trobada d’escaladors de la Vall del Ges 2016

Familiar però molt divertida trobada d’escaladors, la de dissabte passat!

A les 9,30 i ja esmorzats, la petita comitiva formada també per els millors escaladors del CEVA va sortir camí d’Ogassa. A les vies, poca gent i bon sol Agrait al mes d’octubre, després de finalment aclarir que escalariem i deixarien els bolets per un altre dia.

Les diferents cordades van obrir vies molt diverses i de tots els nivells intentant evitar les banyeres d’aigua que tenien algunes.

Després de unes quantes vies el cos ja demanava una cervesa fresca, doncs vam recollir i cap a Ogassa on vam obsequiar a tots els assistents amb un detall de la trobada.

Dinar com sempre sorprenent: nens que fan de cuiners, jefes que diuen que no queda entrecot perquè se l’han menjat ells ni tampoc carn magra perquè s’ha acabat quan el bar diries que es veia solitari…Xicote, tindries feina allà….

Llarga vida a la Trobada d’escaladors de la Vall del Ges, l’any vinent més i millor!

Instantànies dels assistents en acció

Instantànies dels assistents en acció

No tot ha de ser vida espartana i sacrifici

No tot ha de ser vida espartana i sacrifici