El CET organitza una caminada amb l’objectiu de recaptar diners per Osona contra el Càncer. La sortida serà el dia 20 de març a les 10 del matí des del Mercat Municipal de Torelló. Per tal d’apuntar-vos us heu d’inscriure i fer el pagament de 3€ al següent link:
Osona contra el Càncer
Ja hem anat rebent moltes revistes Vèrtex i les hem anat repartint. Us deixem el link de la notícia de Cals Avis a Torelló on ja estan disfrutant de lectura d’alçada!
Link: La Vèrtex a Cals Avis
Aquí us deixem el vídeo del passat 3000 social dels dies 10, 11 i 12 de juliol. Vam gaudir d’uns bons dies (i una mica de tempesta) per la zona del Vallibierna i el Tempestades. A gaudir-lo!
Aquí teniu un vídeo que explica a través d’imatges l’aventura de la Flama del Canigó d’aquest any:
Es va dividir en 4 dies, a la següent taula teniu el resum de les etapes:
A continuació teniu el link per descarregar-vos un pdf que conté un article d’escalades de proximitat que us pot interessar a totes les sargantanes del CET.
Aquest article l’ha escrit l’Ivan Ruiz (correu electrònic: nenivan@hotmail.com), ell s’ofereix per ajudar i informar per si algú té dubtes o vol informació més concreta sobre algun dels itineraris (vies) que ens proposa.
Salut i magnesi!
Una de les vies que conté l’article (zona Puigsacalm).
Cap de setmana molt intens, aprofitant el pont de Rocaprevera (disculpeu pabordes però les parets ens criden), es plantejava una trobada a un dels paradisos de l’escalada del Sud d’Europa, Mallorca.
Terra de sobrassada i ensaïmada, però també d’infinitat de vies d’escalada.
Divendres vam quedar al CET a la tarda per fer els paquets amb totes les cordes, ferralla, cascs i fato i a les 6 vam baixar cap a Barcelona (sense saber que ens esperava una nit moooolt llarga). Vam arribar a l’aeroport amb aquella innocència de que aviat estaríem volant cap a Mallorca (durant el trajecte havíem escoltat i cantat a viva veu la típica cançó: Será maravilloso, viajar hasta Mallorca… https://www.youtube.com/watch?v=hkBO0oY_Bc4). Un cop a l’aeroport vam facturar els dos “bultos”, dues caixes de 30 kg cada una, i ens vam dirigir a la porta. Un cop allà, no sabem si perquè som gafes o perquè era “Divendres 13”, ens van informar que aquell avió sortiria més tard degut a les fortes tempestes que hi havia a l’illa. Fins i tot ens van fer pujar a l’avió per portar-nos a donar el vol per la pista i dir-nos que encara no es podia sortir. Ja era de nit que ens van avisar que el vol es cancel·lava i que havíem d’anar a recuperar els “bultos” i a la finestreta de Vueling a veure què ens oferien. Ens van tornar cap a Torelló a dormir al CET a quarts de 5 de la matinada per l’endemà a les 13h tornar cap al Prat i amb un vol a les 18h. Finalment, 24h després del previst arribàvem a Palma de Mallorca.
Es va establir el camp base en un poblet petit i acollidor, que serviria de resguardar-nos en cas de mal temps.
El diumenge començava d’hora prop de Cala Magraner, zona d’escalada esportiva i de psicobloc a sobre del mar. Vam poder fer vàries vies tot escoltant el mar enrabiat de fons i amb aquella humitat típica de platja. A la tarda després de dinar una amanida d’arròs que ens havíem cuinat el dia abans, ens vam dirigir cap a la serra de Tramuntana, un sector proper de Formentor. Ens va costar trobar les vies i les condicions no eren les millors, però, tot i el fort vent i les amagades vies, vam poder fer alguna cordada.
Dilluns també vam ser ben matiners i ens vam equipar per anar a fer esportiva a S’estreta, un sector de Valldemossa a la serra de Tramuntana. Allà vam fer vàries vies més i vam apurar fins que va ser hora de marxar a dinar i a recollir tot el material. Allà les 5 ens dirigíem a l’aeroport amb els “bultos” refets i a punt per tornar cap a Catalunya. El vol de tornada, per sort o mala sort, va ser puntual.
A quarts de 2 de la matinada arribàvem al CET cansats i pensant en l’endemà que seria molt dur, però satisfets i contents d’haver descobert les parets de Mallorca i els seus racons. La meteorologia ens va robar un dia, però els dos que hi vam ser els vam aprofitar i gaudir al màxim.
I ara sargantanes, ens veiem a la següent!
Llarga espera a l’aeroport
Cala Magraner.
Sector de S’estreta a prop de Valldemossa.
Uep! Com va? Au idò, aquí en busca de vies.
Més de Cala Magraner.
Pubilles i bandera. Ses al·lotes a sa roca.
I la foto de grup, just abans de marxar de Palma de Mallorca.
El passat dissabte dia 18 de febrer, el CET va fer la travessa des de la vall de Ransol fins a Sorteny, tot fent cim al Pic de la Serrera.
Un total de 14 esquiadors i raquetistes i 2 conductors vam sortir de Torelló ben d’hora al matí. Aproximadament a les 9 ja estàvem apunt de sortir amb aquella il·lusió. Durant tot el dia va ser un èxit, un temps perfecte (poder un pel massa de calor per ser hivern) va ser el que ens va permetre disfrutar de tot el dia i poder complir el nostre objectiu.
Molts dels assistents no havien estat mai en aquelles valls i per tant van poder gaudir d’unes vistes esplèndides. Al cim, podíem observar des de l’Aneto al fons fins al Pic Blanc d’Envalira.
A l’hora de baixar, els que anaven amb esquis es van esperar una estona més al cim fins que els de raquetes ja casi estaven arribant a baix de la pala del Serrera. A la baixada es va poder gaudir d’una bona neu i al cotxe ens esperava una petita sorpresa! Els conductors tenien una taula muntada amb una mica de menjar i unes birres ben fresques!!
En resum, va ser una activitat molt complerta, amb un gran ambient i companyarisme.
A per la pròxima sortida!
Esquiadors i raquetistes.
Tota la “troupe” cap amunt!
Disfrutant de les vistes des del cim.
Al cim del Pic de la Serrera, quin goig!
El curs va començar el dimecres 25 amb una xerrada sobre nivologia i allaus i va seguir amb una sortida pràctica el dissabte 28. Tant la xerrada com la sessió pràctica les va impartir el guia de muntanya Edu Rifà.
La xerrada va ser molt profitosa, vam poder veure els tipus de neu, els tipus d’allaus, el grau de perill, les coses que hem de valorar en cas que tinguem una sortida prevista (mètode 3×3), entre d’altres coses.
En quant a la sortida amb esquís de dissabte, el destí (segons el mail) era Vallter, però el mateix dia a les 8 del matí es va decidir canviar de rumb perquè hi havia perill d’allaus elevat i pel temps. Després de 5 minuts de debat es va decidir tirar cap als Alabaus. Ens va fer un dia esplèndid, neu pols i sol amb vistes d’un Pirineu que fa temps que no vèiem.
Dia esplèndid a Alabaus
Abans d’engegar vam fer el control d’arves (que ens va quedar molt clar que és material obligatori per la pràctica d’esquí de muntanya) també ens va explicar la tàctica dels pals i com progressar amb esquís i vam començar a enfilar cap amunt (tot entrant en calor a partir del minut 0).
Primers passos, tots en marxa!
A la que hi va haver una mica més de pendent vam practicar el gir “en rodó” i després ja vam començar amb les voltes Maria (o verges Maria, perquè hi has de tenir molta fe). Quan aconseguies que no t’auto-fessis nosa amb els pals, quan aconseguies que no se’t solapessin els esquís, quan també aconseguies traspassar bé el pes del cos, que no se’t encallessin els esquís amb la neu i quan aconseguies, a més a més, fer bé el cop de taló, llavors, només llavors, feies una volta Maria com Déu (o l’Edu) mana. La resta… intents vaja. També vam aprendre algun altre gir per utilitzar en pendents més fortes i neu dura però l’Edu ens va comentar que la mare dels ous és la verge Maria (ai… volta), així que és la important a tenir ben practicada.
Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant per escoltar els consells de l’Edu, fer fotos,…
Un cop a dalt, que ja tot era més planer vam decidir anar baixant (baixant alguns i “baixant” d’altres) per poder arribar amb temps per fer la pràctica d’arves. Una baixada amb neu pols (o poudreuse com diuen els francesos) on els més experts es van ficar pel mig del bosc (però pel que sembla es van menjar alguna que altra branca) i la resta per la pala per on vam pujar. I no sé si ho sabeu, però es lloguen esquís que baixant se’t desbloquegen de cop i volta i se t’aixeca el taló en posició de pujada… en diuen “stimo”…
Just quan arribàvem a baix vam tenir uns moments de tensió, ens vam adonar que faltava un component del grup, havia entrat al bosc però pel que semblava no n’havia sortit (i no va ser cosa del yeti). Al final (tot i que el presi des de casa ja estava a punt de trucar el 112) tot ha quedat amb una anècdota perquè al cap d’una estoneta apareixia com si res, devia tenir ganes d’allargar la jornada…
Per acabar vam fer la pràctica d’arves perquè passessin de ser un aparell estrany a ser un aparell que ens converteix en rescatadors. En Carles i l’Edu van enterrar-ne algunes i tot el grup les havíem de buscar amb les nostres (ja fossin analògiques on havies de tenir l’oïda fina, o digitals que havies d’anar seguint la fletxa), tot això ajudats de pala i sonda. I sí… les vam trobar!
I res, cap a casa amb molt après i a punt de tornar-hi!
El passat dissabte dia 14 de Gener vam fer un curs d’iniciació a l’escalada esportiva. Degut a la previsió de l’onada de fred siberià, es va optar per anar a la zona de Solius, on vam poder gaudir d’un granit espectacular i d’un ambient encara millor.
A les 9 del matí sortíem tots amb moltes ganes de poder escalar i aprendre molt. El guia, en Marc Vilaplana, primer va donar una mica de teoria de nusos i coneixements generals perquè els participants del curs s’anessin familiaritzant amb tot el material.
Mentrestant, els membres de la junta vam obrir diverses vies d’escalada de greu més assequible perquè poguessin fer una primera temptativa amb la roca i escalar a top-rope.
Desprès d’haver-nos tret una mica les ganes d’escalar i just abans d’anar a dinar, en Marc els hi va ensenyar com muntar una reunió i passar la corda de la manera més segura i ràpida.
Després d’agafar forces menjant una mica, els participants van fer de primers de cordada les seves primeres vies. Sense gairebé ni adonar-nos-en, ja van ser les 16h, la qual cosa vam començar a recollir tots els estris i anar cap a casa.
Va ser una jornada molt ben aprofitada, amb un ambient molt bo entre tota la gent i tothom amb ganes de repetir.
Zona d’escalada de Solius
En Marc Vilaplana explicant les nocions bàsiques d’escalada esportiva.
Els participants, posant en pràctica les tècniques apreses.
El curs d’orientació d’enguany va ser organitzat pel CET després que un soci ho proposés. El curs el va impartir el guia de muntanya Edu Rifà dividit en dues jornades: en primer lloc es va impartir un curs teòric al local del CET, i el cap de setmana següent el curs pràctic es va desenvolupar als circuits d’orientació de Prats de Lluçanès.
Durant la Jornada teòrica es va projectar una presentació explicativa dels diferents sistemes de localització i les nocions bàsiques per interpretar els diferents tipus de mapes.
Posteriorment, es va procedir a familiaritzar-nos amb la brúixola i entendre el seu funcionament i utilitat per a situar-nos i orientar-nos amb l’ajuda dels mapes i la observació de l’entorn.
El dissabte següent, reunits a primera hora davant del CET, ens vam desplaçar fins a Prats de Lluçanès i, després d’un breu esmorzar amb cafè i d’adquirir els mapes dels circuits, el curs va continuar dividint els assistents en petits grups que van posar en pràctica tot allò après uns dies abans.
Finalment, i com ja ens esperavem, tots els grups van poder seguir les traces del mapa i trobar els diferents punts indicats. Per tant, podem concloure que els assistents van demostrar haver posat tota l’atenció a aquest curs d’introducció a una matèria que és de vital importància i fonamental per a qualsevol activitat de muntanya.
