4000 social: Toubkal, Marroc (16 i 17 de febrer)

El passat cap de setmana del 16 i 17 de febrer de 2019 va tenir lloc el 4000 social. En aquesta primera edició es va proposar d’anar a pujar la muntanya més alta de l’atles Marroquí, el Toubkal.

El Toubkal és una muntanya de 4167m que es pot ascendir a peu o amb esquís/splitboard. Així doncs, un grup de 24 persones ens vam animar a participar en el que pintava ser una gran aventura al Marroc.

Com que l’ocasió s’ho valia, vam fer una samarreta per tots els participants i implicats que vam poder lluir durant el viatge i que serà un bon record de l’experiència.

Samarreta de record.

Samarreta de record.

L’aventura va començar divendres dia 15 a la tarda quan vam sortir de Torelló camí de l’Aeroport de Barcelona per agafar l’avió que ens va portar fins a Marràqueix.

Allà un autocar ens esperava per portar-nos fins a Imlil on vam arribar de matinada. Després de traginar maletes i grans paquets amb esquis/splits per carrers estrets i sense llum vam aconseguir trobar l’allotjament.

El dissabte ens vam llevar d’hora, era el dia de fer l’aproximació fins al refugi, el dia ja va començar amb sorpresa ja que el guia local no va “aparèixer”, de totes maneres vam decidir tirar endavant, però només enfilar el camí un control policial ens va aturar i ens va comentar que no podíem ascendir sense guia. Finalment vam trobar el guia i vam començar a fer camí cap al refugi dels Mouflons.

El grup gaudint de l’esmorzar a Imlil.

El grup gaudint de l’esmorzar a Imlil.

El grup abans de sortir cap al Refugi.

El grup abans de sortir cap al Refugi.

Camí del refugi.

Camí del refugi.

Seguint...

Seguint…

A la tarda vam arribar el refugi per descansar i menjar per primera vegada un sopa que ens acompanyaria a cada àpat (molt bona això si).

El diumenge 17 era el gran dia, amb incertesa pel temps i ben d’hora al matí començàvem la pujada que ens havia de portar al cim.

Primers passos amb frontal el dia del cim.

Primers passos amb frontal el dia del cim.

La pujada no va presentar grans dificultats, tot i això, cal remarcar que sempre cal anar amb seguretat i avançant amb precaució ja que la muntanya sempre amaga sorpreses.

Hi va haver alguns trams on sí que progressar amb esquís/split no era del tot segur i el grup va haver de fer unes quantes transicions fins arribar a l’últim coll. D’allà ja ens vam ecnarar cap al cim amb un sol increïble i molt poc vent. Un dia de cim idíl·lic.

Arribant al cim.

Arribant al cim.

Foto de grup al cim del Toubkal.

Foto de grup al cim del Toubkal.

D’allà comença la baixada, on ens creuem amb algun grup més, tot i ser una muntanya concorreguda nosaltres no vam trobar gaire gent i vam poder gaudir molt de els vistes i l’entorn amb una calma i una tranquil·litat total.

La neu caiguda la nit abans ens va permetre gaudir d’una baixada amb esquís/split més que digne.

10-baixant

Arribem al refugi a la tarda per menjar (òbviament, sopa) i descansar i recuperar-nos tot gaudint de la felicitat d’haver fet cim.

11-refu

L’endemà ens vam llevar d’hora per anar baixant cap a Imlil de nou.

12-baixant

13-baixant

Vam aprofitar per tenir un detall amb la gent que d’una manera o altra va fer possible la nostra estada: els vam regalar unes quantes samarretes tècniques.

14-obsequi

Finalment agafem l’autocar i ens dirigim cap a Marràqueix per dinar i fer una volta tot esperant l’hora per anar a agafar l’avió i tornar cap a casa contents i amb una aventura més a la butxaca.

15-Tornada grup

Propera parada? Aviat ho sabrem!

Salut i Muntanya.

Xerrada a càrrec de l’alpinista Sergi Mingote (16 gener 2019)

El passat dimecres 16 de Febrer ens va visitar un gran alpinista i una gran persona, en Sergi Mingote. Un grapat de gent del CET va assistir a la xerrada que ens va fer al local social on vam poder compartir muntanya i vivències. Volem agrair la predisposició del conferenciant i dels assistents.

1

Es va projectar el documental ’72 dies al límit’, que narra l’ascens a tres cims de vuit mil metres, el K2, el Broad Peak i el Manaslu, en aquest període de temps. L’alpinista va traslladar la seva experiència del projecte 3x2x8000 Solidary Project, que consisteix en pujar sis vuit mils, tres ja completats, en un any i sense oxígen artificial.

2

Trobada d’escaladors de la Vall del Ges 2018: Coll de Nargó

El cap de setmana del 20 i 21 d’octubre va tenir lloc la 3era trobada d’escaladors de la Vall de Ges. Una vegada més un bon grup de persones, ens vam reunir tot el cap de setmana per passar una bona estona i compartir experiències.

20181020_160634

Aquest cop la zona escollida va ser Coll de Nargó, per totes les possibilitats que ofereix per realitzar escalada esportiva i via llarga. Tot i que en un primer moment el temps era incert, va lluir el sol durant la jornada de dissabte, amb una tempesta el dissabte a al tarda.

20181020_152149

Per sort, quan el temps va canviar, ja s’estava començant la segona activitat que hi havia programada, un tast de formatges i vins. En aquest cas, aprofitant la fira que feien a al Seu d’Urgell es van degustar diferents formatges de la zona.

Els assistents van passar la nit de nou al costat de les parets de Coll de Nargó. L’endemà vam poder tornar a gaudir de fantàstiques escalades amb les forces que ens quedaven.

20181020_115515

Una bon cap de setmana i us esperem a tots l’any vinent.

LLARGA VIA!

 

IMG-20181020-WA0015

 

3000 social 2018: Picos del Infierno (14 i 15 de juliol)

Cap de setmana espectacular, on vam coronar un bon cim.

Vam sortir amb el Guagua oficial del CET ben d’hora al dematí camí de Sallent de Gallego. A l’arribar ens esperava una pujadeta fins el refugi de Respomuso. El grup era fort i d’hora vam arribar, cosa que ens va permetre disfrutar d’una tarda de conversa i cervesa prop del llac.

Després de la cervesa, mentre uns preparen tenda, els altres...

Després de la cervesa, mentre uns preparen tenda, els altres…

Tot esperant la tempesta que no arribava mai, vam començar a preparar un fantàstic rom cremat per fer una mica de temps i passar-ho bé tot esperant el moment de posar-nos dins el sac.

Quina pinta eh?

Quina pinta eh?

Mitja horeta després, semblava que havia de caure el cel… però no, i quan ja semblava que no havia de caure, va caure, 20 minuts intensos sota la pluja i de corredisses per ocupar les poques tendes disponibles. Passada la tempesta vam gaudir d’un gran cel estrellat. Ben d’hora al matí, ens vam posar en marxa cap als Picos del Infierno, tot passant per zones amb una mica de neu que van requerir l’ús de grampons.

Tot avançant...

Tot avançant…

El dia espectacular, sol i cel blau, que van fer d’una jornada que recordarem. Una grimpada final i una cresta ample es van portar fins el cim.

Unes bones vistes.

Dues boniCETes i un boniCET gaudint d’unes bones vistes.

Tot seguit d’una baixada per Bachimaña fins a los Baños de Panticosa. Tornada parant a dinar al restaurant oficial i dormida fins a Torelló. Moltes emocions i aventures que tenim ganes de tornar a viure aviat.

Foto menjador de tota la "troupe"!

Foto menjador de tota la “troupe”!

Travessa hivernal 2018: Circ de Pessons i Montmalús (24 de març)

Després d’haver anul·lat un cop la travessa per mal temps i perill d’allaus, el passat dissabte 24 de març vam realitzar un altre intent.

Les previsions meteorològiques no eren les més favorables, però com que el perill d’allaus era baix vam decidir seguir endavant. La idea era sortir de dalt al Port d’Envalira i baixar fins a la Vall d’Incles.

L’anada va ser moguda, amb la carretera plena de neu, sort del conductor de l’autocar que amb molta mà esquerra i després d’unes quantes hores ens va portar a destí.

 

La neu no afluixava i anàvem tard, així doncs vam decidir modificar la sortida.

Tot i la improvisació, el grup de raquetes i el d’esquís va gaudir de valent, amb una ruta pel Circ de Pessons fins al Montmalús, amb una nevada que anava caient sobre nosaltres que ens va permetre disfrutar molt de la baixada.

 

Finalment vam acabar amb un dinar de Germanor, en que el més destacat van ser les cadires giratòries, curiositat que segur que recordarem.

foto4

Fins la pròxima! Salut i muntanya!

Curs de canals hivernals 2018: Vallter (10 de març)

El passat dissabte  10 de març es va realitzar un curs de canals hivernals a la zona de Vallter.

Tot i les previsions de fort vent es va poder realitzar el curs.

L’objectiu d’aquest curs era el de proporcionar totes les eines necessàries de seguretat i progressió als assistents, i un cop finalitzar puguin realitzar canals hivernals d’iniciació amb total autonomia.

Per evitar aglomeracions i el vent vam deixar els cotxes el pàrquing de baix i ens vam dirigir a unes canals que hi ha a la part esquerre:

IMG-20180312-WA0001

Al ser un grup nombrós ens vam dividir per grups, on es van treballar anclatges a la neu, ràpels, cordades:

IMG-20180310-WA0004

IMG-20180312-WA0002

Un cop explicada tota la teoria i ja amb força fred vam decidir progressar amb petites cordades per l’interior de la canal tot baixant per un ràpel.

IMG-20180312-WA0000

Tot i que les condicions de la neu no eren les millors, pràcticament es van poder realitzar tots els aspectes del curs i tots els assistents van gaudir de valent!

Flama del Canigó 2017 (22 i 23 de Juny)

El dijous 22 a les 5 de la tarda marxàvem 4 valents cap el Refugi de Marialles per completar l’aventura de fer arribar la Flama del Canigó per relleus fins a Torelló. Aquest any ho vam organitzar de la següent manera:

Cal destacar també que uns dels integrants del grup #veteranus_cet tenia un objectiu molt ambiciós, el d’unir sense parar el cim del Canigó i Torelló.

Després de 3 hores llargues i un pista infernal vam arribar a aquest lloc encantador:

No vam perdre temps i de seguida vam anar a buscar lloc al refugi lliure per nosaltres i els altres companys del primer relleu que venien més tard, pel cantó de Marialles no hi sol haver massa gent però poder dormir mitjanament còmode s’agraeix .

Vam decidir de començar a pujar anar fent, aprofitant les últimes llums del dia que ens deixaven unes imatges espectaculars:

Just quan començava a quedar tot fosc vam parar a sopar una mica a prop de la cabana d’Aragó. Durant la pujada, fins que no vam ser a la tartera no vam trobar a ningú. Abans de les 12 ja estàvem enfilant per la coneguda xemeneia, i després d’una fàcil grimpada ja vam veure la flama del Canigó. Al cim no hi feia massa fred i de gent no n’hi faltava (més aviat el contrari), després de gaudir una estona de l’ambient vam decidir començar a baixar a bon ritme per intentar dormir una mica.

A les 6:00 començava el primer relleu puntual, i quin relleu! Amb menys de 3h ja estaven a la Collada Fonda, van volar!

Un cop a la Collada Fonda visita sorpresa d’un grup d’excursionistes de la Vall del Ges que anaven a fer una visita al Costabona, agraïm els seus ànims i la foto!

Arribant a Camprodon un dels relleus esperats, els Cames de Fusta, ja estaven a punt per demostrar perquè defensen amb orgull aquest nom i sortir a totes esquivant mossos d’esquadra i tractors per arribar puntuals al Coll de Canes on els famosos Caga ja estaven a punt per un dels relleus més durs i espectaculars; i no van fallar, a les 6 de la tarda ja van arribar a Bellmunt ( amb alguna rampa això si…hehe)

A Bellmunt vam compartir el berenar popular amb tothom que es va acostar per compartir la flama amb nosaltres.

Un cop tips i hidratats vam anar tirant cap a Torelló on ja estaven preparant el tradicional Sopar de Revetlla.

En fi, aquest any la Flama ha sigut tot un èxit, hem gaudit i hem compartit bons moments, tot i això, tenim una mica de mal regust ja que els actuals organitzadors de la Revetlla de Torelló van anunciar que era l’últim any que es feien càrrec de la festa. Des d’aquí agrair l’esforç, ganes i il•lusió que heu posat aquests anys per tirar endavant una festa del poble.

Nosaltres ja estem pensant amb la #flama18, tot i que la portem tot l’any encesa dins el cor ;)

Travessa hivernal 2017: Vall de Ransol-Sorteny (18/02/2017)

El passat dissabte dia 18 de febrer, el CET va fer la travessa des de la vall de Ransol fins a Sorteny, tot fent cim al Pic de la Serrera.

Un total de 14 esquiadors i raquetistes i 2 conductors vam sortir de Torelló ben d’hora al matí. Aproximadament a les 9 ja estàvem apunt de sortir amb aquella il·lusió. Durant tot el dia va ser un èxit, un temps perfecte (poder un pel massa de calor per ser hivern) va ser el que ens va permetre disfrutar de tot el dia i poder complir el nostre objectiu.

Molts dels assistents no havien estat mai en aquelles valls i per tant van poder gaudir d’unes vistes esplèndides. Al cim, podíem observar des de l’Aneto al fons fins al Pic Blanc d’Envalira.

A l’hora de baixar, els que anaven amb esquis es van esperar una estona més al cim fins que els de raquetes ja casi estaven arribant a baix de la pala del Serrera. A la baixada es va poder gaudir d’una bona neu i al cotxe ens esperava una petita sorpresa! Els conductors tenien una taula muntada amb una mica de menjar i unes birres ben fresques!!

En resum, va ser una activitat molt complerta, amb un gran ambient i companyarisme.

A per la pròxima sortida!

Esquiadors i raquetistes apunt

Esquiadors i raquetistes.

Tota la colla tirant amunt.

Tota la “troupe” cap amunt!

Disfrutant de les vistes des del cim.

Disfrutant de les vistes des del cim.

Al cim del Pic de la Serrera.

Al cim del Pic de la Serrera, quin goig!

Curs d’iniciació a l’esquí de muntanya (25 i 28-01/2017)

El curs va començar el dimecres 25 amb una xerrada sobre nivologia i allaus i va seguir amb una sortida pràctica el dissabte 28. Tant la xerrada com la sessió pràctica les va impartir el guia de muntanya Edu Rifà.

La xerrada va ser molt profitosa, vam poder veure els tipus de neu, els tipus d’allaus, el grau de perill, les coses que hem de valorar en cas que tinguem una sortida prevista (mètode 3×3), entre d’altres coses.

En quant a la sortida amb esquís de dissabte, el destí (segons el mail) era Vallter, però el mateix dia a les 8 del matí es va decidir canviar de rumb perquè hi havia perill d’allaus elevat i pel temps. Després de 5 minuts de debat es va decidir tirar cap als Alabaus. Ens va fer un dia esplèndid, neu pols i sol amb vistes d’un Pirineu que fa temps que no vèiem.

Dia esplèndid a Alabaus

Dia esplèndid a Alabaus

Abans d’engegar vam fer el control d’arves (que ens va quedar molt clar que és material obligatori per la pràctica d’esquí de muntanya) també ens va explicar la tàctica dels pals i com progressar amb esquís i vam començar a enfilar cap amunt (tot entrant en calor a partir del minut 0).

Primers passos, tots en marxa!

Primers passos, tots en marxa!

A la que hi va haver una mica més de pendent vam practicar el gir “en rodó” i després ja vam començar amb les voltes Maria (o verges Maria, perquè hi has de tenir molta fe). Quan aconseguies que no t’auto-fessis nosa amb els pals, quan aconseguies que no se’t solapessin els esquís, quan també aconseguies traspassar bé el pes del cos, que no se’t encallessin els esquís amb la neu i quan aconseguies, a més a més, fer bé el cop de taló, llavors, només llavors, feies una volta Maria com Déu (o l’Edu) mana. La resta… intents vaja. També vam aprendre algun altre gir per utilitzar en pendents més fortes i neu dura però l’Edu ens va comentar que la mare dels ous és la verge Maria (ai… volta), així que és la important a tenir ben practicada.

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant per escoltar els consells de l’Edu, fer fotos,…

Un cop a dalt, que ja tot era més planer vam decidir anar baixant (baixant alguns i “baixant” d’altres) per poder arribar amb temps per fer la pràctica d’arves. Una baixada amb neu pols (o poudreuse com diuen els francesos) on els més experts es van ficar pel mig del bosc (però pel que sembla es van menjar alguna que altra branca) i la resta per la pala per on vam pujar. I no sé si ho sabeu, però es lloguen esquís que baixant se’t desbloquegen de cop i volta i se t’aixeca el taló en posició de pujada… en diuen “stimo”…

Just quan arribàvem a baix vam tenir uns moments de tensió, ens vam adonar que faltava un component del grup, havia entrat al bosc però pel que semblava no n’havia sortit (i no va ser cosa del yeti). Al final (tot i que el presi des de casa ja estava a punt de trucar el 112) tot ha quedat amb una anècdota perquè al cap d’una estoneta apareixia com si res, devia tenir ganes d’allargar la jornada…

Per acabar vam fer la pràctica d’arves perquè passessin de ser un aparell estrany a ser un aparell que ens converteix en rescatadors. En Carles i l’Edu van enterrar-ne algunes i tot el grup les havíem de buscar amb les nostres (ja fossin analògiques on havies de tenir l’oïda fina, o digitals que havies d’anar seguint la fletxa), tot això ajudats de pala i sonda. I sí… les vam trobar!

I res, cap a casa amb molt après i a punt de tornar-hi!

Curs d’Escalada (14-01-2017)

El passat dissabte dia 14 de Gener vam fer un curs d’iniciació a l’escalada esportiva. Degut a la previsió de l’onada de fred siberià, es va optar per anar a la zona de Solius, on vam poder gaudir d’un granit espectacular i d’un ambient encara millor.

A les 9 del matí sortíem tots amb moltes ganes de poder escalar i aprendre molt. El guia, en Marc Vilaplana, primer va donar una mica de teoria de nusos i coneixements generals perquè els participants del curs s’anessin familiaritzant amb tot el material.

Mentrestant, els membres de la junta vam obrir diverses vies d’escalada de greu més assequible perquè poguessin fer una primera temptativa amb la roca i escalar a top-rope.

Desprès d’haver-nos tret una mica les ganes d’escalar i just abans d’anar a dinar, en Marc els hi va ensenyar com muntar una reunió i passar la corda de la manera més segura i ràpida.

Després d’agafar forces menjant una mica, els participants van fer de primers de cordada les seves primeres vies. Sense gairebé ni adonar-nos-en, ja van ser les 16h, la qual cosa vam començar a recollir tots els estris i anar cap a casa.

Va ser una jornada molt ben aprofitada, amb un ambient molt bo entre tota la gent i tothom amb ganes de repetir.

Zona d’escalada de Solius

IMG_20170114_130119891

En Marc Vilaplana explicant les nocions bàsiques d’escalada esportiva.

IMG_20170114_115353985_HDR

Els participants, posant en pràctica les tècniques apreses.