Travessa hivernal 2017: Vall de Ransol-Sorteny (18/02/2017)

El passat dissabte dia 18 de febrer, el CET va fer la travessa des de la vall de Ransol fins a Sorteny, tot fent cim al Pic de la Serrera.

Un total de 14 esquiadors i raquetistes i 2 conductors vam sortir de Torelló ben d’hora al matí. Aproximadament a les 9 ja estàvem apunt de sortir amb aquella il·lusió. Durant tot el dia va ser un èxit, un temps perfecte (poder un pel massa de calor per ser hivern) va ser el que ens va permetre disfrutar de tot el dia i poder complir el nostre objectiu.

Molts dels assistents no havien estat mai en aquelles valls i per tant van poder gaudir d’unes vistes esplèndides. Al cim, podíem observar des de l’Aneto al fons fins al Pic Blanc d’Envalira.

A l’hora de baixar, els que anaven amb esquis es van esperar una estona més al cim fins que els de raquetes ja casi estaven arribant a baix de la pala del Serrera. A la baixada es va poder gaudir d’una bona neu i al cotxe ens esperava una petita sorpresa! Els conductors tenien una taula muntada amb una mica de menjar i unes birres ben fresques!!

En resum, va ser una activitat molt complerta, amb un gran ambient i companyarisme.

A per la pròxima sortida!

Esquiadors i raquetistes apunt

Esquiadors i raquetistes.

Tota la colla tirant amunt.

Tota la “troupe” cap amunt!

Disfrutant de les vistes des del cim.

Disfrutant de les vistes des del cim.

Al cim del Pic de la Serrera.

Al cim del Pic de la Serrera, quin goig!

Curs d’iniciació a l’esquí de muntanya (25 i 28-01/2017)

El curs va començar el dimecres 25 amb una xerrada sobre nivologia i allaus i va seguir amb una sortida pràctica el dissabte 28. Tant la xerrada com la sessió pràctica les va impartir el guia de muntanya Edu Rifà.

La xerrada va ser molt profitosa, vam poder veure els tipus de neu, els tipus d’allaus, el grau de perill, les coses que hem de valorar en cas que tinguem una sortida prevista (mètode 3×3), entre d’altres coses.

En quant a la sortida amb esquís de dissabte, el destí (segons el mail) era Vallter, però el mateix dia a les 8 del matí es va decidir canviar de rumb perquè hi havia perill d’allaus elevat i pel temps. Després de 5 minuts de debat es va decidir tirar cap als Alabaus. Ens va fer un dia esplèndid, neu pols i sol amb vistes d’un Pirineu que fa temps que no vèiem.

Dia esplèndid a Alabaus

Dia esplèndid a Alabaus

Abans d’engegar vam fer el control d’arves (que ens va quedar molt clar que és material obligatori per la pràctica d’esquí de muntanya) també ens va explicar la tàctica dels pals i com progressar amb esquís i vam començar a enfilar cap amunt (tot entrant en calor a partir del minut 0).

Primers passos, tots en marxa!

Primers passos, tots en marxa!

A la que hi va haver una mica més de pendent vam practicar el gir “en rodó” i després ja vam començar amb les voltes Maria (o verges Maria, perquè hi has de tenir molta fe). Quan aconseguies que no t’auto-fessis nosa amb els pals, quan aconseguies que no se’t solapessin els esquís, quan també aconseguies traspassar bé el pes del cos, que no se’t encallessin els esquís amb la neu i quan aconseguies, a més a més, fer bé el cop de taló, llavors, només llavors, feies una volta Maria com Déu (o l’Edu) mana. La resta… intents vaja. També vam aprendre algun altre gir per utilitzar en pendents més fortes i neu dura però l’Edu ens va comentar que la mare dels ous és la verge Maria (ai… volta), així que és la important a tenir ben practicada.

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant per escoltar els consells de l’Edu, fer fotos,…

Un cop a dalt, que ja tot era més planer vam decidir anar baixant (baixant alguns i “baixant” d’altres) per poder arribar amb temps per fer la pràctica d’arves. Una baixada amb neu pols (o poudreuse com diuen els francesos) on els més experts es van ficar pel mig del bosc (però pel que sembla es van menjar alguna que altra branca) i la resta per la pala per on vam pujar. I no sé si ho sabeu, però es lloguen esquís que baixant se’t desbloquegen de cop i volta i se t’aixeca el taló en posició de pujada… en diuen “stimo”…

Just quan arribàvem a baix vam tenir uns moments de tensió, ens vam adonar que faltava un component del grup, havia entrat al bosc però pel que semblava no n’havia sortit (i no va ser cosa del yeti). Al final (tot i que el presi des de casa ja estava a punt de trucar el 112) tot ha quedat amb una anècdota perquè al cap d’una estoneta apareixia com si res, devia tenir ganes d’allargar la jornada…

Per acabar vam fer la pràctica d’arves perquè passessin de ser un aparell estrany a ser un aparell que ens converteix en rescatadors. En Carles i l’Edu van enterrar-ne algunes i tot el grup les havíem de buscar amb les nostres (ja fossin analògiques on havies de tenir l’oïda fina, o digitals que havies d’anar seguint la fletxa), tot això ajudats de pala i sonda. I sí… les vam trobar!

I res, cap a casa amb molt après i a punt de tornar-hi!

Curs d’Escalada (14-01-2017)

El passat dissabte dia 14 de Gener vam fer un curs d’iniciació a l’escalada esportiva. Degut a la previsió de l’onada de fred siberià, es va optar per anar a la zona de Solius, on vam poder gaudir d’un granit espectacular i d’un ambient encara millor.

A les 9 del matí sortíem tots amb moltes ganes de poder escalar i aprendre molt. El guia, en Marc Vilaplana, primer va donar una mica de teoria de nusos i coneixements generals perquè els participants del curs s’anessin familiaritzant amb tot el material.

Mentrestant, els membres de la junta vam obrir diverses vies d’escalada de greu més assequible perquè poguessin fer una primera temptativa amb la roca i escalar a top-rope.

Desprès d’haver-nos tret una mica les ganes d’escalar i just abans d’anar a dinar, en Marc els hi va ensenyar com muntar una reunió i passar la corda de la manera més segura i ràpida.

Després d’agafar forces menjant una mica, els participants van fer de primers de cordada les seves primeres vies. Sense gairebé ni adonar-nos-en, ja van ser les 16h, la qual cosa vam començar a recollir tots els estris i anar cap a casa.

Va ser una jornada molt ben aprofitada, amb un ambient molt bo entre tota la gent i tothom amb ganes de repetir.

Zona d’escalada de Solius

IMG_20170114_130119891

En Marc Vilaplana explicant les nocions bàsiques d’escalada esportiva.

IMG_20170114_115353985_HDR

Els participants, posant en pràctica les tècniques apreses.

 

Curs d’Orientació (13 i 17-12-2016)

El curs d’orientació d’enguany va ser organitzat pel CET després que un soci ho proposés. El curs el va impartir el guia de muntanya Edu Rifà dividit en dues jornades: en primer lloc es va impartir un curs teòric al local del CET, i el cap de setmana següent el curs pràctic es va desenvolupar als circuits d’orientació de Prats de Lluçanès.

Durant la Jornada teòrica es va projectar una presentació explicativa dels diferents sistemes de localització i les nocions bàsiques per interpretar els diferents tipus de mapes.
Posteriorment, es va procedir a familiaritzar-nos amb la brúixola i entendre el seu funcionament i utilitat per a situar-nos i orientar-nos amb l’ajuda dels mapes i la observació de l’entorn.

El dissabte següent, reunits a primera hora davant del CET, ens vam desplaçar fins a Prats de Lluçanès i, després d’un breu esmorzar amb cafè i d’adquirir els mapes dels circuits, el curs va continuar dividint els assistents en petits grups que van posar en pràctica tot allò après uns dies abans.

Finalment, i com ja ens esperavem, tots els grups van poder seguir les traces del mapa i trobar els diferents punts indicats. Per tant, podem concloure que els assistents van demostrar haver posat tota l’atenció a aquest curs d’introducció a una matèria que és de vital importància i fonamental per a qualsevol activitat de muntanya.

IMG_20161213_213237014IMG_20161217_104504983IMG_20161217_120309079IMG_20161217_120815734

 

 

Trobada d’escaladors de la Vall del Ges 2016

Familiar però molt divertida trobada d’escaladors, la de dissabte passat!

A les 9,30 i ja esmorzats, la petita comitiva formada també per els millors escaladors del CEVA va sortir camí d’Ogassa. A les vies, poca gent i bon sol Agrait al mes d’octubre, després de finalment aclarir que escalariem i deixarien els bolets per un altre dia.

Les diferents cordades van obrir vies molt diverses i de tots els nivells intentant evitar les banyeres d’aigua que tenien algunes.

Després de unes quantes vies el cos ja demanava una cervesa fresca, doncs vam recollir i cap a Ogassa on vam obsequiar a tots els assistents amb un detall de la trobada.

Dinar com sempre sorprenent: nens que fan de cuiners, jefes que diuen que no queda entrecot perquè se l’han menjat ells ni tampoc carn magra perquè s’ha acabat quan el bar diries que es veia solitari…Xicote, tindries feina allà….

Llarga vida a la Trobada d’escaladors de la Vall del Ges, l’any vinent més i millor!

Instantànies dels assistents en acció

Instantànies dels assistents en acció

No tot ha de ser vida espartana i sacrifici

No tot ha de ser vida espartana i sacrifici

Curs de Via Llarga

El cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre va tenir lloc el curs d’escalada en via llarga, organitzat pel CET i impartit pel guia de muntanya Edu Rifà.

El dissabte ens vam adreçar a Ogassa per rebre les nocions teòriques necessàries; incloent els diferents tipus de nusos per a cada propòsit, la manera correcta de muntar les reunions, la tècnica per progressar amb doble corda, les possibles complicacions que podem trobar i com solucionar-les, i fins i tot vam entrar en el món de l’auto-protecció amb fisurers, friends, bagues, etc.

Després d’haver vist com realitzar totes aquestes accions, els assistents van pujar una via fàcil amb reunió àmplia i còmode, per muntar ells mateixos la reunió assegurar una altra persona des de dalt.
També hi va haver temps per fer alguna via esportiva per acabar d’arrodonir el dia.

Instantànies del primer dia, a peu de via i un cop dalt a la reunió

Instantànies del primer dia, a peu de via i un cop dalt a la reunió

L’endemà diumenge vam tornar a agafar els cotxes, aquest cop per anar fins el Berguedà, a les parets de Malanyeu.
Aquest escenari ens brinda la possibilitat d’escollir entre moltes parets amb vies de 3 o més llargs, de graus assequibles, i totes molt properes entre elles.
Ens vam agrupar en 5 cordades de 2 i 3 persones i ja no ens vam veure més fins havent dinat, quan vam tornar als cotxes i ens vam dividir entre els que havien de tornar cap a casa i els que aprofitariem per parar en algun bar per prendre un merescut refresc de tarda de diumenge.

Panoràmica del 2n dia, des d'una de les reunions a Malanyeu

Panoràmica del 2n dia, des d’una de les reunions a Malanyeu

Segon Tres-mil Social 2016: Pica d’Estats

I quin cap de setmana…totes les previsions eren bones i totes totes van canviar. Arribant al  pàrquing de l’Ariege ja plovia i així vam començar a caminar cap al refugi de Pinet (foto 1). Durant la sortida van haver-hi un seguit d’innovacions (estem en tràmits de patents), la primera va ser una funda per la motxilla feta a base de cortines de camper.

Pujada dura al portar les tendes a sobre amb animals (foto 2) que la feien més distreta. Arribats al  refugi  els “veteranus” amb la seva experiéncia aconsegueixen no se sap com que el famós Patrick
(guitarrista i guarda del refugi) ens deixi dormir a dins tot i haver-nos dit dies abans que estava complet (potser el temps) (foto 3).

Després de fer uns quants 7,5 per esperar l’hora de sopar, sopem i a les 9h al llit, que a les 5h es diu molt ràpid.

Sorpresa! Ens despartem, treiem el cap per la finestra i veiem 3 dits de neu nova i segueix nevant… Com estara 1000m més amunt? Com evolucionarà el temps? Després de parlar-ho decidim tirar amunt molt atents del temps i del ritme del grup. Abans però, la segona innovació que la marca Goretex ja ens ve al darrere: es tracta d’una membrana impermeable feta amb bosses de l’Esclat per posar-se als peus i no patir per la neu i el fred. El kit es pot suplementar amb unes
plantilles de paper de plata (material ultralight).

Anem progressant bé, para de nevar i sembla que el dia millora (foto 4). Tot i això seguim atents ja que canvia ràpidament. 300m per sota el cim la boira i la neu són importants però sabem que som a prop i coneixem bé el camí. 3,30 més tard arribem al cim (foto 5) fa un fred infernal foto i avall.

Baixada ràpida al refugi, cervesa i cap al cotxe.

Em resum,impressionant 3000 social!

Foto 1

Foto 1

Foto 2

Foto 2

Foto 3

Foto 3

Foto 4

Foto 5

Foto 5

 

 

Tres-mil Social 2016: Taillón (3144m)

Per aquesta edició del tresmil social que el CET organitza anualment,  la junta va decidir que el Taillón era la opció indicada. Preveient que podia ser un èxit de convocatòria i tenint en compte la llarga distància que separa Torelló de Gavarnia, es va contractar els serveis d’un autocar que ens deixaria a l’esmentada població i ens recolliria a l’aparcament del coll de Bujaruelo, aprofitant per fer una ruta de travessa en comptes de la circular.

Sortíem de davant del local social a les 5:30 i molts aprofitàvem per fer alguna dormida i carregar piles de les dures setmanes laborals que ens esclavitzen i estar a punt per caminar.

Arribats a Gavarnia i amb un sol esplèndid, ens dirigim a la gran cascada (la segona més alta d’Europa, diuen) acompanyats per la marabunta turística, que abandonarem per enfilar-nos per una petita grimpada a mà dreta que ens fa fer la primera suada tot i estar a l’ombra.

Tota la tropa abans d'arribar a la cascada.

Tota la tropa abans d’arribar a la cascada.

Per aquesta via ens escapem del Circ de Gavarnia per una repisa que ens permet divisar tota la vall i la sempre present cascada, que vista des d’aquestes alçades pren els tons de l’arc de sant martí.
Avancem entre flors de neu i acompanyats d’un ramat de xais, sortint a l’esplanada de pedra que ens durà al refugi de Serradets.

Tots havíem previst dormir en tenda o vivac al voltant del refugi, però la neu i la concurrència de gent fa que ens haguem de dispersar i cadascú busca la seva olla ideal per passar la nit, que ens espera estrellada i amb una lluminosa lluna plena (o quasi).

Nit serena vivaquejant davant del refugi.

Nit serena vivaquejant davant del refugi.

A trenc d’alba ja tothom està impacient i arranquem de seguida per la glacera fins arribar a la icònica Bretxa de Rotllan, per resseguir l’enorme paret per la part aragonesa mentre ens cau aigua del desglaç sobre el cap; com algú comentava, talment com si els veïns de dalt haguéssin regat els geranis.

Un cop esquivat el Dit, fem la pujada final fins al cim del Taillón, potser el punt menys estètic de la sortida, però el cim és el cim i l’aprofitem per fer la foto de grup, menjar quelcom i al cap de poc girar cua cap al refugi on sabem del cert que ens espera cervesa en fresc.

IMG_0130

Podem veure part dels socis mirant amb zero complicitat certs “infiltrats” ;)

Un cop passats pel refugi a recollir els trastos que no hem volgut passejar per les alçades, acabem de baixar, altre cop envoltats de molts altres excursionistes, fins a l’aparcament de Bujaruelo on l’autocar ens recollirà i ens durà a algun lloc on poguem menjar calent.

Les ganes de menjar calent queden enrere per donar pas a les ganes de beure fred, tot per una avaria a l’aire acondicionat de l’autocar. Això serà font de nombroses bromes mentre discutim si és millor treure’s la ronya al riu o en alguna de les piscines que veiem des de la carretera.

Ja entaulats al Buffalo Grill, ens envalentonem de tal manera que les pintes de cervesa no paren d’arribar a taula mentre fem temps pel menjar, i és que una tropa com aquesta s’agafa els àpats com si fos un comiat de solter mixte. Això passarà factura més tard a l’hora de pagar, ja que algú havia decidit que les cerveses havien de ser barates per força. Res més lluny de la realitat.

Ens espera encara unes llargues 7 hores fins a casa, que trempejarem com podrem dins del forn sobre rodes, recordant els moments passats i intentant no pensar en l’endemà dilluns.

Buticleta 2016

A les 8 del matí, amb una mica de fresca, ja estàvem tots a punt per sortir camí del coll del Feu (foto 1).
Les pujades discontinues deixaven petites zones de descans molt agraïdes. Abans d’arribar al coll de Feu parada tècnica, ja que un dels assistents va punxar. Després d’una classe magistral de com canviar una càmara i de gaudir d’unes vistes a Cabrera sota un sol radiant (foto 2) vam començar a baixar cap a l’Esquirol.

Arribats a l’Esquirol, tocava fer honor al nom de la sortida i esmorzar una bona botifarra per agafar forces per una gran baixada per la barra de ferro.

La baixada va ser espectacular: tothom va trobar el seu ritme per poder disfrutar de la velocitat i les vistes sobre Sau (fotos 3 i 4)

Arribats a Can Patel, punxada; i aquesta complicava una mica la continuitat d’un dels participants ja que va afectar al pneumàtic. Vam arribar fins al trencant que porta a la Casa de l’Hora i allà el van recollir, ja que no hi havia manera de continuar. La resta vam seguir camí de Lourdes fins a Torelló, on vam arribar a l’hora del vermut.

En resum: sortida marcada com a fixa per cada any. Molt bon ambient i gran diumenge de muntanya amb btt.

Foto 1

Foto 1

Foto 2

Foto 2

Foto 3

Foto 3

Foto 4

Foto 4

 

 

 

 

 

Travessa hivernal 2016: Vallter-Núria

El passat dissabte va tenir lloc la travessa hivernal de Vallter a Núria.
Vam sortir molt d’hora davant del local social amb l’autocar que ens portaria fins al peu de l’estació de Vallter. A mesura que hi arribàvem podíem comprovar que la nevada caiguda la nit abans havia enblanquinat tot el terreny.

De seguida esquí i raquetes es van posar en marxa cap el Coll de la Marrana, una pujada dura, però que vam superar tots fàcilment gràcies a les bones condicions de la neu.
Un cop al coll, el vent va afluixar una estona i ho vam aprofitar per esmorzar una mica. Després de recuperar forces vam seguir per la vall direcció coll de Tirapits amb un temps asolellat i ventós. Un cop als peus del coll vam buscar el millor camí per pujar fins a dalt, on el vent seguia bufant i el cel s’anava tapant. Ens vam posar als grampons i vam seguir tota la carena amb unes vistes espectaculars fins al cim del Noucreus. A partir d’aquí tot cap avall: els d’esquís gaudint d’una baixada espectacular fins als peus del santuari, i les raquetes contentes de veure’l cada vegada més aprop.

Un cop tots al santuari i després de recuperar forces, vam agafar el cremallera fins a Queralbs on ens esperava l’autocar amb un bon berenar.

Realment, una travessa per repetir per l’ambient que hi va haver-hi en tot moment i també per les condicions. Això si que és fer viure la muntanya.

Us deixem amb algunes de les instantànies que ens han fet arribar els mateixos participants:

IMG_20160305_085548203 IMG-20160308-WA0006 IMG-20160308-WA0012

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

DCIM100GOPRO