Arxiu mensual: octubre de 2016

Trobada d’escaladors de la Vall del Ges 2016

Familiar però molt divertida trobada d’escaladors, la de dissabte passat!

A les 9,30 i ja esmorzats, la petita comitiva formada també per els millors escaladors del CEVA va sortir camí d’Ogassa. A les vies, poca gent i bon sol Agrait al mes d’octubre, després de finalment aclarir que escalariem i deixarien els bolets per un altre dia.

Les diferents cordades van obrir vies molt diverses i de tots els nivells intentant evitar les banyeres d’aigua que tenien algunes.

Després de unes quantes vies el cos ja demanava una cervesa fresca, doncs vam recollir i cap a Ogassa on vam obsequiar a tots els assistents amb un detall de la trobada.

Dinar com sempre sorprenent: nens que fan de cuiners, jefes que diuen que no queda entrecot perquè se l’han menjat ells ni tampoc carn magra perquè s’ha acabat quan el bar diries que es veia solitari…Xicote, tindries feina allà….

Llarga vida a la Trobada d’escaladors de la Vall del Ges, l’any vinent més i millor!

Instantànies dels assistents en acció

Instantànies dels assistents en acció

No tot ha de ser vida espartana i sacrifici

No tot ha de ser vida espartana i sacrifici

Curs de Via Llarga

El cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre va tenir lloc el curs d’escalada en via llarga, organitzat pel CET i impartit pel guia de muntanya Edu Rifà.

El dissabte ens vam adreçar a Ogassa per rebre les nocions teòriques necessàries; incloent els diferents tipus de nusos per a cada propòsit, la manera correcta de muntar les reunions, la tècnica per progressar amb doble corda, les possibles complicacions que podem trobar i com solucionar-les, i fins i tot vam entrar en el món de l’auto-protecció amb fisurers, friends, bagues, etc.

Després d’haver vist com realitzar totes aquestes accions, els assistents van pujar una via fàcil amb reunió àmplia i còmode, per muntar ells mateixos la reunió assegurar una altra persona des de dalt.
També hi va haver temps per fer alguna via esportiva per acabar d’arrodonir el dia.

Instantànies del primer dia, a peu de via i un cop dalt a la reunió

Instantànies del primer dia, a peu de via i un cop dalt a la reunió

L’endemà diumenge vam tornar a agafar els cotxes, aquest cop per anar fins el Berguedà, a les parets de Malanyeu.
Aquest escenari ens brinda la possibilitat d’escollir entre moltes parets amb vies de 3 o més llargs, de graus assequibles, i totes molt properes entre elles.
Ens vam agrupar en 5 cordades de 2 i 3 persones i ja no ens vam veure més fins havent dinat, quan vam tornar als cotxes i ens vam dividir entre els que havien de tornar cap a casa i els que aprofitariem per parar en algun bar per prendre un merescut refresc de tarda de diumenge.

Panoràmica del 2n dia, des d'una de les reunions a Malanyeu

Panoràmica del 2n dia, des d’una de les reunions a Malanyeu

Segon Tres-mil Social 2016: Pica d’Estats

I quin cap de setmana…totes les previsions eren bones i totes totes van canviar. Arribant al  pàrquing de l’Ariege ja plovia i així vam començar a caminar cap al refugi de Pinet (foto 1). Durant la sortida van haver-hi un seguit d’innovacions (estem en tràmits de patents), la primera va ser una funda per la motxilla feta a base de cortines de camper.

Pujada dura al portar les tendes a sobre amb animals (foto 2) que la feien més distreta. Arribats al  refugi  els “veteranus” amb la seva experiéncia aconsegueixen no se sap com que el famós Patrick
(guitarrista i guarda del refugi) ens deixi dormir a dins tot i haver-nos dit dies abans que estava complet (potser el temps) (foto 3).

Després de fer uns quants 7,5 per esperar l’hora de sopar, sopem i a les 9h al llit, que a les 5h es diu molt ràpid.

Sorpresa! Ens despartem, treiem el cap per la finestra i veiem 3 dits de neu nova i segueix nevant… Com estara 1000m més amunt? Com evolucionarà el temps? Després de parlar-ho decidim tirar amunt molt atents del temps i del ritme del grup. Abans però, la segona innovació que la marca Goretex ja ens ve al darrere: es tracta d’una membrana impermeable feta amb bosses de l’Esclat per posar-se als peus i no patir per la neu i el fred. El kit es pot suplementar amb unes
plantilles de paper de plata (material ultralight).

Anem progressant bé, para de nevar i sembla que el dia millora (foto 4). Tot i això seguim atents ja que canvia ràpidament. 300m per sota el cim la boira i la neu són importants però sabem que som a prop i coneixem bé el camí. 3,30 més tard arribem al cim (foto 5) fa un fred infernal foto i avall.

Baixada ràpida al refugi, cervesa i cap al cotxe.

Em resum,impressionant 3000 social!

Foto 1

Foto 1

Foto 2

Foto 2

Foto 3

Foto 3

Foto 4

Foto 5

Foto 5