Tres-mil Social 2016: Taillón (3144m)

Per aquesta edició del tresmil social que el CET organitza anualment,  la junta va decidir que el Taillón era la opció indicada. Preveient que podia ser un èxit de convocatòria i tenint en compte la llarga distància que separa Torelló de Gavarnia, es va contractar els serveis d’un autocar que ens deixaria a l’esmentada població i ens recolliria a l’aparcament del coll de Bujaruelo, aprofitant per fer una ruta de travessa en comptes de la circular.

Sortíem de davant del local social a les 5:30 i molts aprofitàvem per fer alguna dormida i carregar piles de les dures setmanes laborals que ens esclavitzen i estar a punt per caminar.

Arribats a Gavarnia i amb un sol esplèndid, ens dirigim a la gran cascada (la segona més alta d’Europa, diuen) acompanyats per la marabunta turística, que abandonarem per enfilar-nos per una petita grimpada a mà dreta que ens fa fer la primera suada tot i estar a l’ombra.

Tota la tropa abans d'arribar a la cascada.

Tota la tropa abans d’arribar a la cascada.

Per aquesta via ens escapem del Circ de Gavarnia per una repisa que ens permet divisar tota la vall i la sempre present cascada, que vista des d’aquestes alçades pren els tons de l’arc de sant martí.
Avancem entre flors de neu i acompanyats d’un ramat de xais, sortint a l’esplanada de pedra que ens durà al refugi de Serradets.

Tots havíem previst dormir en tenda o vivac al voltant del refugi, però la neu i la concurrència de gent fa que ens haguem de dispersar i cadascú busca la seva olla ideal per passar la nit, que ens espera estrellada i amb una lluminosa lluna plena (o quasi).

Nit serena vivaquejant davant del refugi.

Nit serena vivaquejant davant del refugi.

A trenc d’alba ja tothom està impacient i arranquem de seguida per la glacera fins arribar a la icònica Bretxa de Rotllan, per resseguir l’enorme paret per la part aragonesa mentre ens cau aigua del desglaç sobre el cap; com algú comentava, talment com si els veïns de dalt haguéssin regat els geranis.

Un cop esquivat el Dit, fem la pujada final fins al cim del Taillón, potser el punt menys estètic de la sortida, però el cim és el cim i l’aprofitem per fer la foto de grup, menjar quelcom i al cap de poc girar cua cap al refugi on sabem del cert que ens espera cervesa en fresc.

IMG_0130

Podem veure part dels socis mirant amb zero complicitat certs “infiltrats” ;)

Un cop passats pel refugi a recollir els trastos que no hem volgut passejar per les alçades, acabem de baixar, altre cop envoltats de molts altres excursionistes, fins a l’aparcament de Bujaruelo on l’autocar ens recollirà i ens durà a algun lloc on poguem menjar calent.

Les ganes de menjar calent queden enrere per donar pas a les ganes de beure fred, tot per una avaria a l’aire acondicionat de l’autocar. Això serà font de nombroses bromes mentre discutim si és millor treure’s la ronya al riu o en alguna de les piscines que veiem des de la carretera.

Ja entaulats al Buffalo Grill, ens envalentonem de tal manera que les pintes de cervesa no paren d’arribar a taula mentre fem temps pel menjar, i és que una tropa com aquesta s’agafa els àpats com si fos un comiat de solter mixte. Això passarà factura més tard a l’hora de pagar, ja que algú havia decidit que les cerveses havien de ser barates per força. Res més lluny de la realitat.

Ens espera encara unes llargues 7 hores fins a casa, que trempejarem com podrem dins del forn sobre rodes, recordant els moments passats i intentant no pensar en l’endemà dilluns.