Curs d’iniciació a l’esquí de muntanya (25 i 28-01/2017)

El curs va començar el dimecres 25 amb una xerrada sobre nivologia i allaus i va seguir amb una sortida pràctica el dissabte 28. Tant la xerrada com la sessió pràctica les va impartir el guia de muntanya Edu Rifà.

La xerrada va ser molt profitosa, vam poder veure els tipus de neu, els tipus d’allaus, el grau de perill, les coses que hem de valorar en cas que tinguem una sortida prevista (mètode 3×3), entre d’altres coses.

En quant a la sortida amb esquís de dissabte, el destí (segons el mail) era Vallter, però el mateix dia a les 8 del matí es va decidir canviar de rumb perquè hi havia perill d’allaus elevat i pel temps. Després de 5 minuts de debat es va decidir tirar cap als Alabaus. Ens va fer un dia esplèndid, neu pols i sol amb vistes d’un Pirineu que fa temps que no vèiem.

Dia esplèndid a Alabaus

Dia esplèndid a Alabaus

Abans d’engegar vam fer el control d’arves (que ens va quedar molt clar que és material obligatori per la pràctica d’esquí de muntanya) també ens va explicar la tàctica dels pals i com progressar amb esquís i vam començar a enfilar cap amunt (tot entrant en calor a partir del minut 0).

Primers passos, tots en marxa!

Primers passos, tots en marxa!

A la que hi va haver una mica més de pendent vam practicar el gir “en rodó” i després ja vam començar amb les voltes Maria (o verges Maria, perquè hi has de tenir molta fe). Quan aconseguies que no t’auto-fessis nosa amb els pals, quan aconseguies que no se’t solapessin els esquís, quan també aconseguies traspassar bé el pes del cos, que no se’t encallessin els esquís amb la neu i quan aconseguies, a més a més, fer bé el cop de taló, llavors, només llavors, feies una volta Maria com Déu (o l’Edu) mana. La resta… intents vaja. També vam aprendre algun altre gir per utilitzar en pendents més fortes i neu dura però l’Edu ens va comentar que la mare dels ous és la verge Maria (ai… volta), així que és la important a tenir ben practicada.

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant

Una de les parades tècniques que calia fer de tant en tant per escoltar els consells de l’Edu, fer fotos,…

Un cop a dalt, que ja tot era més planer vam decidir anar baixant (baixant alguns i “baixant” d’altres) per poder arribar amb temps per fer la pràctica d’arves. Una baixada amb neu pols (o poudreuse com diuen els francesos) on els més experts es van ficar pel mig del bosc (però pel que sembla es van menjar alguna que altra branca) i la resta per la pala per on vam pujar. I no sé si ho sabeu, però es lloguen esquís que baixant se’t desbloquegen de cop i volta i se t’aixeca el taló en posició de pujada… en diuen “stimo”…

Just quan arribàvem a baix vam tenir uns moments de tensió, ens vam adonar que faltava un component del grup, havia entrat al bosc però pel que semblava no n’havia sortit (i no va ser cosa del yeti). Al final (tot i que el presi des de casa ja estava a punt de trucar el 112) tot ha quedat amb una anècdota perquè al cap d’una estoneta apareixia com si res, devia tenir ganes d’allargar la jornada…

Per acabar vam fer la pràctica d’arves perquè passessin de ser un aparell estrany a ser un aparell que ens converteix en rescatadors. En Carles i l’Edu van enterrar-ne algunes i tot el grup les havíem de buscar amb les nostres (ja fossin analògiques on havies de tenir l’oïda fina, o digitals que havies d’anar seguint la fletxa), tot això ajudats de pala i sonda. I sí… les vam trobar!

I res, cap a casa amb molt après i a punt de tornar-hi!